Aliment. Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries i els composts químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.
Menjar. Ingerir la totalitat o una part determinada d’alguna cosa. Allò que hom menja per nodrir-se.
Gastronomia. Art de menjar bé, amb satisfacció, tant referit a combinacions individuals com al conjunt de tot un menjar, amb inclusió de vins. Coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i la composició dels plats.
Sempre he entès un restaurant com a lloc per anar a fer gastronomia, no per anar a alimentar-se o simplement menjar. Menjar o alimentar-se es fa a casa, amb el que puguis, però a un restaurant s’hi ha d’anar a fer gastronomia. No vaig a un restaurant ni a “picar” embotits, ni formatges, ni pa amb tomàquet ni carn a la brasa ni calçots; això ho faig a casa; Anar a un restaurant implica escollir una proposta gastronòmica seriosa, on un cuiner oficia amb respecte a un producte i a un client.
No m’interessen els restaurants amb vistes (anar a un restaurant per mirar per la finestra??!), ni els locals fets per algun decorador d’aquests amb firma (Lazaro, Pascua, Tarruella, Medina, etc). L’estètica, únicament ha de ser al plat. I evidentment defujo de qualsevol terrassa absurda quan tot indicatiu de civilització es troba a l’interior d’una sala climatitzada. S’ha de ser burro per preferir suar en una terrassa quan a l’interior es disposa d’aire condicionat. Podria tenir sentit una terrassa al segle XIX quan no hi havia climatització, però avui en dia, s’ha de ser ruc o molt de pis de finestra a pati de llums.
I evito, com no podria ser d’una altra manera, tota aquesta mena de gent que et diuen de quedar per anar “prendre algo”, per anar a picar alguna cosa, diuen. Són éssers derrotats de la vida als que unes patates braves amb quètxup i una cervesa en got de tub, asseguts en una terrassa a primera línia d’una carretera comarcal, ja els sembla que han arribat a una posició social encomiable.
Com deia Manuel Vázquez Montalban, menjar o no menjar és una qüestió de diners. Menjar bé o menjar malament és una qüestió de cultura.
Amb els vins passa quelcom semblant; hi ha vins de gaudi i vins que únicament serveixen per mostrar que a la copa no hi ha aigua. Com ja he deixat clar en altres ocasions, hem de defugir de qualsevol vi que estigui per sota dels 5 € de cost, i avui ens centrarem en vins gastronòmics, en vins per a delitar-se. En vins importants. La selecció és meva. Personal. Per tant, discutible. Però discutiu entre vosaltres, no em molesteu.
Sot Lefriec 2015 Magnum, celler Alemany i Corrio, Denominació d'Origen Penedès.
La Irene i el Laurent són els artifexs d’un dels vins amb més nom de la zona del Penedès i que van ser un dels primers vins mítics en els meus inicis dins del món del vi. Fet amb samsó, merlot i cabernet sauvignon, trobem profunditat i longitud, amb una bona evolució de guarda.
I a sobre d’estar molt bo, està fet per dues persones extraordinàries.
Preu: 127 €
Saktih 2013, Castell d’encus, Denominació d'Origen Costers del Segre
El Saktih és un vi elaborat amb raïm petitverdot d'una petita vinya de 0,8 Ha plantada al Pirineu a una alçada de 1100 metres. O sigui que està molt amunt, molt. Per allà tampoc s’hi passa, s’hi va. Només hi ha 860 ampolles d’aquesta collita, per tant, espavileu.
És un vi en el qual hi podeu trobar conceptes com elèctric, vertical, cruixent, tensió, mineral.... però jo em deixaria de rucades i em limitaria a gaudir el vi. I ja està.
Preu: 140 €.
Grans muralles 2015, Bodegas Torres Denominació d'Origen Conca de Barberà.
Si passeu per la Conca de Barberà (perquè allà no s’hi va, s’hi passa de camí) hi trobareu unes vinyes a prop del Monestir de Poblet, on han recuperat varietats ancestrals com la querol i el garró. En aquesta ampolla hi ha afegit garnatxa, samsó i monestrell. Un vi contundent però controlat.
Preu: 153 €
L’Ermita 1995 melchior (18 litres), celler Álvaro Palacios , DOCa Priorat.
Típic dinar d’empresa al que no saps què portar, però vols quedar bé, i una ampolla de vi del Priorat, sempre queda bé. L’ampolla és de 18 litres, per tant, t’arriba per unes quantes persones, siguin bevedors, bevedores o bevediris.
Aquesta setmana si el compres online hi ha un cupó descompte de 5 €. Jo ho aprofitaria.
Preu: 25.990 €
La Conreria d'Scala Dei Antecessor Les Brugueres 1997, DOQ Priorat
Aquesta garnatxa blanca de La Conreria d’Scala Dei, un cop macerada i fermentada amb les pells, el vi fa una criança durant divuit mesos en botes sota vel de flor i una llarguíssima criança en ampolla. Un vi molt complex, particular, que convida a la meditació... vull dir que és rar de collons. Rar significa no comú, particular, poc freqüent i, per tant, extraordinari. És que se us ha d'explicar tot.
Preu: 119 €
Nun vinya dels Taus 2020, celler Can Raspallet, Denominació d’Origen Penedès
A l’enòleg Enric Soler, un dia, des d’un organisme oficial lligat a la vinya i el vi, li van dir que de la varietat xarel·lo no se’n podria fer mai un gran vi. I a partir d’aquell dia va concentrar tots els seus esforços en demostrar que sí que se’n podia fer un gran vi, i ha fet el millor xarel·lo que podem trobar fins al moment.
Preu: 54 €
Milmanda 2018, Bodegas Torres, Denominació d’Origen Conca de Barberà
Què podem dir del Milmanda? Uns dels vins icònics del panorama vinícola blanc català, i un dels grans vins blancs de la península. I d’Europa? No ens flipem.
Hi trobareu una molt bona expressió d’un chardonnay fermentat i criat amb fusta, amb un precís treball de mares. Un gran vi.
Preu: 60 €
Martinet Ranci dolç, Celler Mas Martinet, DOQ Priorat.
I com que tota llista s’ha d’acabar amb alguna cosa dolça, aquí tenim un vi de garnatxa negra, de raïm pansificat i criat en botes de velles amb mares centenàries, un homenatge a la manera tradicional d’elaborar els vins rancis del Priorat. En ampolla de 37,5 cl.
Preu: 100 €
article publicat a la revista cupatges