A vegades sents vergonya de no ser tant eficaç con un voldria. Feia més de dos anys que en Joan Olivella m’havia convidat a visitar el celler, a l’Arboçar, a l’alt Penedès.
No m’ha agradat mai anar a visitar un celler jo sol; em semblaria egoista que un celler perdés el dia per atendre’m a mi sol, i em sap greu que s’obrin ampolles només per a una persona.
És per això que sempre que vaig a un celler miro d’anar-hi acompanyat d’altres sumillers per a treure més rendiment del temps de tots plegats, tant dels propietaris que ens dediquen el seu temps, (i que l’han tret de fer altres feines), i per a fer un tast més enriquidor dels vins, amb la visió de tots plegats.
Finalment, quadrem data tots plegats, i visitem el projecte de vins de Foresta.
Quan parlem de vins de Foresta, parlem d’un celler petit, que podria ser la definició precisa del que seria un microceller, concepte molt en voga, últimament (en parlaré més endavant.)
Foresta és un projecte amb el que volen convèncer. I el primer que varen haver de convèncer va ser el pare d’en Lluis Carsí (l’altre soci del projecte), per a que els deixés portar una vella vinya de xarel·lo i reduir-ne la producció d’una manera descabellada, a ulls del pare. Va ser complicat, però el van convèncer.
També van haver de convèncer a propietaris de velles vinyes per a que els hi venguessin el raïm. Però mica en mica, ho van aconseguint, i es van incorporant el celler aquelles petites parcel·les remotes que tanta il·lusió els provoquen.
Tastem xarel·lo de la vinya de la coma, una bonica vinya en forma d’amfiteatre orientada al oest, un vi de molt bona acidesa, fresc i llarg en boca.
La vinya el cirerer, és una vinya de més de 40 anys, orientada al sud, molt assoleiada, un vi amb un perfil més lleuger que l’anterior.
La vinya Sant Pau, amb uns ceps de més de 70 anys, orientació sud oest en terrenys de sauló i sorres. Aquest vi ha estat fermentat i criat en botes de 500 litres, donant lloc a un vi més untuós, gras i de més pes en boca.
Tastem el sumoll 100%, d’una vella vinya de Masquefa.
El nom de sumoll, ve del dialectal sumollar (llatí submolliare), amb el sentit de fer pansir o madurar, perquè com que el vi jove de raïm sumoll tenia una aspror considerable, aquesta desapareixia amb l’envelliment, i per això el maduraven fins a la pansificació.
És doncs, una varietat que requereix molta habilitat, tant en ela vinya com en el celler.
Però aquí trobem un vi molt fresc en nas, delicat gairebé diria, floral, i amb un toc rústic en boca, però agradable. Bona feina.
Xarel·lo 14. És un cupatge de tres vinyes amb un toc de viognier, i un 40% del vi ha estat passat per fusta. Vi voluminós, anisat (fonoll), cítrics, mantegós, llarg...
Marselan 100% 2013
D’una vinya que varen plantar fa menys de 15 anys, varietat de la que hi ha pocs exemples a Catalunya, i que en aquesta ampolla tastada del 2013, creiem que necessita encara més repòs per a domar arestes. S’intueix una volàtil, però ofereix una amplitud i longitud d’interessant seguiment futur.
Visita interessant, d’un petit projecte, amb grans resultats.
Ell també, son els impulsors del Microvi, una trobada de petits productors de vi de tot el territori, on es pot prendre el pols a les noves iniciatives del món del vi.
Molt bona feina.