El primer dissabte a partir del 15 de novembre, i fins a finals de març, és celebra a Richerenches el que és considerat el mercat de la tòfona més gran d’Europa.
Cada dissabte al matí, de 9 a 13h, es citen al mercat, marxants de tòfones, tofonaires, compradors i turistes curiosos en un mercat per dos carrers del centre del poble, l’Avenue de la Rabasse et le Cours du Mistral, i
el tercer diumenge de gener, podem assistir a la missa de la tòfona.
Al carrer principal, hi podem trobar parades de venda de productes locals i artesanals, formatges, olives, planter de herbes aromàtiques, roures i alzines tofoneres, i petites parades de venda de tòfona, principalment la tòfona negra (tuber melanosporum), que és la més apreciada i valorada, però també hi podem trobar la tòfona tuber brumale, molt menys aromàtica i a meitat de preu.
Al carrer principal, hi podem trobar parades de venda de productes locals i artesanals, formatges, olives, planter de herbes aromàtiques, roures i alzines tofoneres, i petites parades de venda de tòfona, principalment la tòfona negra (tuber melanosporum), que és la més apreciada i valorada, però també hi podem trobar la tòfona tuber brumale, molt menys aromàtica i a meitat de preu.
En un carrer perpendicular, trobem un estol de cotxes amb el maleter obert, tofonaires fent cua amb la seva collita de la setmana, i al majorista de tòfona, amb una balança de precisió i una butxaca plena de bitllets, comprant fins a omplir les caixes del maleter.
Aquí és on actuen els grans compradors vinguts d’altres països i els majoristes de tòfona, que desprès en faran la distribució per a tot el país.
A l’hora de dinar, en el mateix poble, un lloc recomanable pot ser el restaurant l’escapade, on el chef Nicolàs i el seu pare, us oferirà un menú basat en la tòfona.
Amb la Família Viret, varem poder anar a buscar tòfones en un bosc de la seva propietat, amb gossos ensinistrats per aquesta noble tasca. Però allà, va ser on el cuiner Xavier Pellicer, em va descobrir la tècnica de buscar tòfones amb mosca. En un principi me’l vaig escoltar, amb respecte, però ni en vaig fer gaire cas, ni ho vaig entendre massa. Però en Didier, ens va mostrar la tècnica:
es tracta d’agafar un branquilló i passar-lo a prop del terra, i espantar les mosques que hi puguin haver; si la mosca que ha aixecat el vol, torna al mateix lloc on estava originalment, es que allà sota hi ha una tòfona. Així de senzill, i així d’inaudit. Utilitzant aquesta tècnica, varem trobar tres tòfones. Em vaig quedar atònit, estupefacte, i meravellat. I per un moment, ens va semblar que estàvem en absoluta comunió amb el bosc, que ens hi havíem integrat i que ho havíem entès. Amb els nostres ulls, i cavant amb les nostres mans, havíem trobat un aliment que un insecte ens havia assenyalat.
Em va semblar fantàstic (i bonic) el que ens pot ensenyar la natura, el que ens pot ensenyar una simple mosca, i en tot el missatge que contenia el gest: l’observació de la natura. Ho tenim tot al davant dels ulls, i sols ho hem d’observar. I aprendre.
Versión Castellana
El primer sábado a partir del 15 de noviembre, y hasta finales de marzo, se celebra a Richerenches lo que es considerado el mercado de la trufa más grande de Europa.
Cada sábado por la mañana, de 9 a 13h, se citan en el mercado, marchantes de trufas, recolectores, compradores y turistas curiosos en un mercado de dos calles del centro del pueblo, la Avenue de la Rabasse et le Cours du Mistral .
En la calle principal podemos encontrar puestos de venta de productos locales y artesanales, mermeladas, quesos, aceitunas, semillas de hierbas aromáticas, robles y encinas truferas, y pequeños puestos de venta de trufa, principalmente de trufa negra ( tuber melanosporum ), que es la más apreciada y valorada, pero también podemos encontrar la trufa tuber brumale, mucho menos aromática y a mitad de precio.
En una calle perpendicular, encontramos un reguero de coches con el maletero abierto, truficultores/recolectores en cola con su cosecha de la semana, y al mayorista de trufa, con una balanza de precisión y un bolsillo repleto de billetes, comprando hasta llenar las cajas del maletero.
Aquí es donde actúan los grandes compradores venidos de otros países y los mayoristas de trufa, que después harán la distribución por todo el país.
A la hora de comer, en el mismo pueblo, un lugar recomendable puede ser el restaurante l’escapade, donde el chef Nicolás y su padre, ofrece un menú basado en la trufa.
Con la Familia Viret, pudimos ir a buscar trufas en un bosque de su propiedad, con perros adiestrados para esta noble tarea. Pero allí, fue donde el cocinero Xavier Pellicer, me descubrió la técnica de buscar trufas con mosca. En un principio le escuché, con respeto, pero ni hice mucho caso, ni lo entendí demasiado. Pero
Didier, un Marsellés, nos mostró la técnica: se trata de coger una ramita y pasarla cerca del suelo, y espantar las moscas que puedan haber, si la mosca que ha levantado el vuelo, vuelve al mismo lugar donde estaba originalmente, es que debajo, enterrada hay una trufa. Así de sencillo, y así de inaudito.
Utilizando esta técnica, encontramos tres trufas. Me quedé atónito, estupefacto, y maravillado. Y por un momento, nos pareció que estábamos en absoluta comunión con el bosque, que nos habíamos integrado y que lo habíamos entendido. Con nuestros ojos, y cavando con nuestras propias manos, habíamos encontrado un alimento que un insecto nos había señalado.
Me pareció fantástico ( y bonito ) lo que nos puede enseñar la naturaleza, lo que nos puede enseñar una simple mosca, y en todo el mensaje que contenía el gesto: la observación de la naturaleza.
Lo tenemos todo en frente de los ojos, y sólo tenemos que observar. I aprender.